L’ajuntament de Santa Pola torna a gastar-se, com l’any passat, més de 24 000 euros en llums de Nadal als carrers. Una despesa inútil, segons el nostre parer. Ciutats molt més grans que Santa Pola s’hi gasten bastants menys diners.
El novembre de l’any passat, com ens semblava que la situació econòmica no permetia cap despesa nadalenca que no fòra imprescindible mentre hi haguera 3286 aturats i aturades al poble al mes d’octubre, vam demanar per escrit a l’ajuntament que els diners previstos per ornaments nadalencs es dedicaren a serveis socials. Amb això s’estalviaria una bona quantitat, que podria destinar-se a les partides socials més necessàries.
Dies després ens assabentàrem a la reunió per a la contractació de les llums de Nadal de la quantitat que es destinava a estos ornaments: 24 000 euros.
La situació enguany és una miqueta pitjor. Segons les dades del SERVEF del mes d’octubre, 3409 aturats i aturades al poble. I en la reunió de contractació de les llums de Nadal, la mateixa quantitat: més de 24 000 euros.
Quan cal retallar, el primer que pensem és en les partides que no són necessàries. Tots sabem que les despeses de festes no són de primera necessitat si hi ha mancances més urgents, i algunes de les nostres propostes han anat i van per aquí. Recordem les despeses del pregó.
Recentment hem proposat que es baixara l’IBI a les persones amb dificultats econòmiques del poble, la qual cosa, segons els nostres càlculs, pot fer-se només amb els diners que s’estalviarien fent un pregó “normal”, sense els gastos desmesurats amb que s’ha dut a terme els últims anys.
Vint-i-quatre mil euros de nou enguany, en adorns. L’any passat Elx hi gastava, amb una població nou vegades més gran que la de Santa Pola, 13.000 euros, i nosaltres més de 24 000? No ho entenem. I no és per motius religiosos. És per la situació que vivim d’estafa bancària i de desastre econòmic per mala gestió, desastre que no és imputable a ningú més que als que porten al capdavant de l’ajuntament ja una dècada (hi van entrar el 2003). El nostre ajuntament ha de demanar crèdits a l’Estat de quatre milions d’euros per a pagar als seus proveïdors als mateixos bancs que seguixen xuclant diners dels contribuents, i aquests crèdits i els seus interessos els haurem de tornar entre tots i totes.
Així, mai no eixirem del dèficit municipal, tan real com la vida mateixa, per molt que es maquille i se’l canvie el nom. Per equilibrar els pressupostos deficitaris necessitem menys despeses supèrflues.
En qualsevol cas, no serà millor el Nadal dels aturats i aturades, per moltes llumenetes nadalenques que els posem.
Federico Zaragoza Alberich. Portaveu del Grup Municipal Compromís Per Santa Pola