Any rere any, el 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència de Gènere, venim denunciant les dramàtiques conseqüències del que per als organismes internacionals revela una pandèmia. Lluny de minvar, va augmentant amb xifres que necessiten molt més que una adhesió nominal. Enguany ens ha deixat 10 dones assassinades al País Valencià, i 77 dones i xiquetes a tot l’Estat espanyol.
Per què no s’avança? Un any més, hi ha una retallada als Pressupostos de l’Estat de més d’un 24% dels diners de polítiques d’igualtat. A més, el programa 232C, “Actuaciones para la prevención integral de la violència de genero” pateix una retallada d’un 1,5% respecte al 2013 i una baixada acumulada d’un 22,5% des de 2008.
L’Observatori de Violència de gènere del Consell General del Poder Judicial ja ha advertit que els ajuntaments són responsables que moltes dones retiren la denúncia, ja que no compensen la situació de desprotecció en què es troben. Però el mateix Govern de l’Estat elimina les competències municipals en matèria d’igualtat, prevenció i ajuda contra la violència de gènere, en el seu projecte de Llei de Règim local.
Dades com l’augment de dones joves assassinades, o que un 4,9% de les adolescents han patit violència masclista, o que les relacions de parella entre la gent jove estan adoptant perfils de submissió i zels i que en massa casos arriben a situacions d’extrema gravetat, fan palès que no s’està anant pel bon camí i que s’ha de continuar denunciant la mala gestió que ve realitzant-se en matèria d’educació i prevenció.
L’educació és el primer pas per començar a lluitar, però la LOMQE no prioritza els principis coeducadors de convivència i no discriminació, d’educació en valors humans i matèries que els potencien, que són imprescindibles per a previndre la violència masclista i la no discriminació per raó de sexe i gènere. No hi ha una voluntat clara d’adoptar un sistema coeducador per a construir la societat a partir de valors d’igualtat i de cooperació i no de competitivitat. No s’impartix una educació afectivo-sexual en tota la seua diversitat, aspecte que no pot estar absent del sistema educatiu. I se subvencionen centres educatius on hi ha disgregació de l’alumnat per sexes i on es perpetuen els papers tradicionals de desigualtat.
En Santa Pola, i en molts llocs més on no existix, caldria posar en marxa un pla específic d’acció per a la prevenció i eradicació de la violència de gènere en la adolescència, ja que l’augment desmesurat de delictes per violència de gènere en aquest tram de població evidencia un fracàs inacceptable que afecta el futur de la nostra societat. L’Ajuntament ha d’exercir la seua tasca educadora i aprofitar totes les circumstàncies en tots els àmbits d’actuació i accions de govern, que és la millor manera de previndre.
Compromís demana detectar el risc local de maltractaments, per prevenir i actuar on cal; impulsar plans de formació dels treballadors i treballadores municipals per que tinguen estratègies per a la protecció i assistència a les dones que pateixen violència de gènere; establir estratègies municipals de prevenció contra la violència de gènere des dels àmbits educatiu, cultural, festiu, laboral, sanitari, d’assistència social, i dotar tot açò en les partides corresponents del pressupost municipal en la mesura de les nostres possibilitats; i dissenyar un pla d’acció específic per a la prevenció i eradicació de la violència de gènere en la adolescència, que ha de ser convenientment dotat als pressupostos municipals. No és tant, si volem actuar de veritat i amb eficàcia.
Federico Zaragoza Alberich. Portaveu de Compromís Per Santa Pola. Santa Pola, 20/11/2013.