DEFENSA DE LES COMPETÈNCIES MUNICIPALS EN SERVEIS SOCIALS

De no modificar-se la redacció actual, l’avantprojecte de Llei de Racionalització de l’Administració Local suposarà el desmantellament del quart pilar sobre el qual se sustenta el nostre Estat del Benestar Social. La nova Llei ens genera preocupació quan assenyala que l’única competència pròpia dels ajuntaments en els serveis socials serà “l’avaluació i informació de situacions de necessitat i l’atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió social”. S’ignora el Sistema de Serveis Socials com una competència pròpia dels Ajuntaments.

Els Serveis Socials Municipals són l’únic sistema on no hi ha una cartera de serveis mínims definida que estableix l’extensió i intensitat de la protecció, però han adquirit la seua màxima implantació mitjançant les corporacions locals. En aquestes últimes dècades, s’han organitzat atenent al seu nivell d’especialització, distingint l’Atenció Primària, de competència local, de l’Atenció Especialitzada, de competència autonòmica. La primera constitueix l’estructura bàsica del sistema públic de Serveis socials, de competència municipal, i és l’estructura de gestió pública més propera a la ciutadania.

Amb la nova llei es dibuixa un Estat Assistencial basat en la Beneficència, i no en drets socials. La participació ciutadana en la creació, gestió i avaluació dels serveis socials desapareix. La fortalesa per proximitat dels serveis s’elimina, i deixa les persones i famílies en mans d’unes administracions (diputacions i comunitats autònomes) que no coneixen ni la seua realitat ni les seues necessitats, en les que no participen directament, i a les que, com en el cas de les Diputacions, no han votat directament.

En la nova Llei s’observa que en l’únic punt on es fa referència als Serveis Socials, s’estipula que: “l’Administració de l’Estat i les de les comunitats autònomes poden delegar, en els municipis de més de 20.000 habitants, entre altres, les següents competències: apartat- c. Prestació dels serveis socials … “. Les comunitats autònomes podran no delegar els serveis socials. Les polítiques socials d’Atenció Primària no poden dependre de la voluntat de delegar que tinga cadascuna de les comunitats autònomes i / o diputacions.

D’acord amb les propostes formulades pels agents socials significatius, el grup de Compromís hem proposat mitjançant una moció a l’Ajuntament, entre altres coses, que Santa Pola reivindique la autonomia local i la transcendència del paper dels ajuntaments en defensa dels serveis essencials, bàsics, i de proximitat per a la ciutadania; que sol•licite la modificació o la retirada de este anteprojecte de llei; i que incorpore a la nova llei l’Atenció Primària de Serveis Socials com a competència directa municipal i la seua responsabilitat en la gestió de les prestacions socials bàsiques, que haurien de ser:

-Orientació i diagnòstic de situacions de necessitat.
– Ajuda a domicili i suport a la unitat de convivència.
– Ajudes econòmiques d’emergència social.
– Intervenció i mediació familiar.
– Prevenció i intervenció adreçades a persones i col•lectius en risc o situació d’exclusió social.
– Acompanyament en els itineraris d’inclusió social.
-Adopció de mesures de protecció de menors en situació de risc.
– Atenció primària a dones víctimes de violència de gènere.
-Atenció primària a la tercera edat i discapacitats. Gestió de l’Atenció a la Dependència.
– Allotjament d’urgència.
-Serveis de promoció i dinamització comunitària.

Els municipis comptem amb l’experiència suficient i amb un personal tècnic format, competent i eficaç, per mantenir el sistema municipal de Serveis Socials. No té sentit, ni des del punt de vista de la rendibilitat econòmica, ni del la cohesió social, el desmantellament de l’actual sistema de serveis socials d’atenció primària i comunitària. No és el moment de malbaratar els èxits aconseguits. I menys en aquests temps.

Una altra cosa és que la nostra proposta arribe a ple, es vote i, sobre tot, s’aprove enfront d’un PP enrocat en la defensa a ultrança del que els seus defenen a Madrid.
—————————

DEFENSA DE LAS COMPETENCIAS MUNICIPALES EN SERVICIOS SOCIALES

De no modificarse la redacción actual, el anteproyecto de Ley de Racionalización de la Administración Local supondrá el desmantelamiento del cuarto pilar sobre el que se sustenta nuestro Estado del Bienestar Social. La nueva Ley nos genera preocupación cuando señala que la única competencia propia de los ayuntamientos en los servicios sociales será “la evaluación e información de situaciones de necesidad y la atención inmediata a personas en situación o riesgo de exclusión social”. Se ignora el Sistema de Servicios Sociales como una competencia propia de los Ayuntamientos.

Los Servicios Sociales Municipales son el único sistema donde no hay una cartera de servicios mínimos definida que establece la extensión e intensidad de la protección, pero han adquirido su máxima implantación mediante las corporaciones locales. En estas últimas décadas, se han organizado atendiendo a su nivel de especialización, distinguiendo la Atención Primaria, de competencia local, de la Atención Especializada, de competencia autonómica. La primera constituye la estructura básica del sistema público de Servicios Sociales, de competencia municipal, y es la estructura de gestión pública más cercana a la ciudadanía.

Con la nueva ley se dibuja un Estado Asistencial basado en la Beneficencia, y no en derechos sociales. La participación ciudadana en la creación, gestión y evaluación de los servicios sociales desaparece. La fortaleza por proximidad de los servicios se elimina, y deja a las personas y familias en manos de unas administraciones (diputaciones y comunidades autónomas) que no conocen ni su realidad ni sus necesidades, en las que no participan directamente, y a las que, como en el caso de las Diputaciones, no han votado directamente.

En la nueva Ley se observa que en el único punto donde se hace referencia a los Servicios Sociales, se estipula que: “la Administración del Estado y las de las comunidades autónomas pueden delegar, en los municipios de más de 20.000 habitantes, entre otras, las siguientes competencias: apartado-c. Prestación de los servicios sociales”. Las comunidades autónomas podrán no delegar los servicios sociales. Las políticas sociales de atención primaria no pueden depender de la voluntad de delegar que tenga cada una de las comunidades autónomas y / o diputaciones.

De acuerdo con las propuestas formuladas por los agentes sociales significativos, el grupo de Compromís hemos propuesto al Ayuntamiento, mediante una moción, entre otras cosas, que Santa Pola reivindique la autonomía local y la trascendencia del papel de los ayuntamientos en defensa de los servicios esenciales, básicos, y de proximidad para la ciudadanía; que solicite la modificació o la retirada de este anteproyecto de ley; y que incorpore a la nueva ley la Atención Primaria de Servicios Sociales como competencia directa municipal, y su responsabilidad en la gestión de las prestaciones sociales básicas, que deberían ser:

-Orientación y diagnóstico de situaciones de necesidad.- Ayuda a domicilio y apoyo a la unidad de convivencia.
– Ayudas económicas de emergencia social.- Intervención y mediación familiar.
– Prevención e intervención dirigidas a personas y colectivos en riesgo o situación de exclusión social.
– Acompañamiento en los itinerarios de inclusión social.
-Adopción de medidas de protección de menores en situación de riesgo.
– Atención primaria a mujeres víctimas de violencia de género.
-Atención primaria a la tercera edad y discapacitados. Gestión de la Atención a la Dependencia.
– Alojamiento de urgencia.
-Servicios de promoción y dinamización comunitaria.

Los municipios contamos con la experiencia suficiente y con un personal técnico formado, competente y eficaz, para mantener el sistema municipal de Servicios Sociales. No tiene sentido, ni desde el punto de vista de la rentabilidad económica, ni del la cohesión social, el desmantelamiento del actual sistema de servicios sociales de atención primaria y comunitaria. No es el momento de derrochar los éxitos conseguidos. Y menos en estos tiempos.

Otra cosa es que nuestra propuesta llegue a pleno, se vote y, sobre todo, se apruebe frente a un PP enrocado en la defensa a ultranza de lo que los suyos defienden en Madrid.

Arxivat en: General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *